El meu primer Ironman...
S'acosten dies de reflexió...
El tren de la nostra vida....
La vida no es mes que un viatger en tren, atapeït d'estacions de aturades, esquitxat d'accidents, de bones sorpreses i profundes tristeses. En néixer pugem en aquest tren i coneixem les primeres persones que determinaran la nostra existència, com son els nostres pares, avis i familiars.... Creiem que totes les persones que ens estimen, perquè ens estimen, Estaran semp
re amb nosaltres en aquest viatge. La veritat però, es una altra.... EN alguna estació, pares i avis potser ens deixaran orfes del seu afecte i companyia insubstituïble .I vindran molts altres companys de viatge, com son els nostres amics i els nostres meravellosos amors, o coneguts . Alguns d'aquets viatgers el trajecte serà curt, com de passeig ràpid.. amb altres sentirem tristesa, amb altres trobarem ajuda perquè estaran sempre disposats a oferir-nos la seva mà i temps en èpoques difícils.
En funció de la intensitat de la nostra relació, uns ens deixaran enyorança permanent d'altres ni tan sols un record. I amb uns pocs sentirem que el fet d'acomiadar-se perquè el rumb de la vida requereix un altre tren que va en una altra direcció fa mal. TOT AIXÓ NO IMPORTA!
El viatge de la vida es fa d'aquesta manera; Sentint desafiaments, somnis, fantasies, esperes i comiats.... però mai retorns. Llavors, fem aquest viatge de la millor manera possible. Tractem de relacionar-nos be amb tots els passatgers, buscant en cadascú el millor. Recordem sempre que en algun moment del trajecte ells podran titubejar i haurem de saber comprendre'ls, per que nosaltres també titubejarem....
El gran misteri, però es que no sabrem mai en quina estació baixarem, molt menys on baixaran els nostres companys. Ni tan sols aquells que han estat asseguts al seient del costat.
Fem el que sigui perquè la nostra estada en aquest tren de la vida sigui tranqui-la, que hagi valgut la pena. Fem el que sigui perquè quant arribi el moment de desembarcar, el nostre seient buit deixi enyorança i records bufons als viatgers que estan i ens fan costat quant els hem necessitat.
:) va per tu..
SAlut...I tirarem endavant..COM SEMPRE! i nova etapa!
No hay comentarios:
Publicar un comentario